I ara què?!

Un vell i gros samoano, plè d'arrugues i tatuatges s'ens acosta amb la taula de cavalcar onades sota l'aixella, aquesta put la cera encara fresca.

"Do you mind if I drink your Daikiri?"

Natros, que el cocktail ja ens surt per les aurelles, li acostem el vas al nas.

Se les pren amb un xarrup i ajup el seu inmèns cul a la sorra, al costat de les nostres hamaques.

Després de observar l'horitzó o qui sap què durant més de dues hores, en silenci naturalment, ens desvetlla del transit etil.lic.

"Trobareu la resposta nanos..."

Ho diu sense mirar-nos, es clar, ell manté els ulls de big Kahuna anclats a les onades.

"Cullons" espeta un de nosaltres, "Saps català?"

S'aixeca deixant un forat al sorral blanc, clava la taula a la seva dreta i gira tots els quilos de tatuatjes cap a la nostra direcció.

Acluca els ulls i ens fa por.

Aprofitem el breu silenci del ballenot Hakuno Matato aquest per demanar tres daikiris més, que ja se sap que sota quet sol tot s'evapora molt ràpid.

"Ara us toca ja partir,

morenes teniu ses anques,

busqueu a l'escolanet,

que prem les negres i blanques"

Tot seguit agafa la taula amb la seva manassa i corre fins desapareixer sota una gran onada.

Que collons vol dir tot això?

Un de natros tres, no sé qui, diu entre xarrups de daikiri que potser era mallorquí.