jueves, 31 de julio de 2008

Revel.lació 2.0

Escribim perquè desde el mobil es poden enviar missatges.
Hem despertat al mitg d'un desert, no sabem on, ni quan, ni res.
Amb l'aspror de molts mojitos massa acids encara present ens mirem les cares xinant els ulls, el sol cau en vertical sobre els nostres caps, ens posem els calçotets per barret i començem a caminar.
Tots hem somiat lo mateix.

Un individu vestit de coronel tapioca ens convidava a menjar bikinis de xapata, però la taula de billar no ens hi deixava arribar. Llavors intentavem donar la volta per fora per entrar pel lavabo i el carrer era la nit del cap d'any xino, amb dracs i papallones i patates xips ondulades, haviem de marxar corrents perquè un tal miquel amb el cap tres pams més gros de lo normal ens perseguía amb una llauna de diet Pepsi. Aconseguiem amagar-nos en un bungalow de Porcelaine Lake fet amb porexpan, amb el cigarro de menta de la Sònia es començava a desfer i haviem d'agafar el cotxe vermell, perquè el blau estava completament buit per dintre, res, ni seients, ni maquina de cafè ni res. Aparcavem devant del barro, el carrer era de quan encara hi havia llambordes i el local era buit de gom a gom, i apareixía un guiri ros tocant amb els clash. Algú de nosaltres señalaba el patí del Barro, i deía amb dial.lecte sicil.lià que ens haviem d'afañar a muntar la barraca, que sinó els plàstics verds no aguantarien molt temps penjats a l'aire.
Algú, de fondo toca la gralla una melodia amb molta gràcia i ens posem a fer una conga i ballant.
Tenim set, tots tenim molta set, deixem de ballar i sortim del cotxe altra vegada, devant nostre una llum cegadora ens mostra una creu i la veu del Bustos germà surt del darrera repetint en anglès el troç aquell dels atversàris.
Això ens dona encara més set.

I ens hem despertat

2 comentarios:

invertebrats dijo...

quin somni més guapo!

ricard efa dijo...

reial como la vida misma